La pòlissa de crèdit per a la bestreta de factures

Algunes pimes tenen dificultats per obtenir finançament en forma de pòlissa de crèdit, “factoring” o descompte comercial. En aquests casos poden acudir a una pòlissa de crèdit per a la bestreta de factures.

Moltes empreses cobren per transferència a 30 o 60 dies (o fins i tot a més, encara que la llei limiti el termini de pagament a 60 dies), i no disposen de cap document per poder negociar bestretes amb la banca (com per exemple pagarés o rebuts domiciliats). Això dificulta el seu accés a finançament, ja que no poden utilitzar el descompte per no disposar dels documents indicats.

També els és difícil accedir a la bestreta de factures. Els bancs són reticents a aquest producte, pel seu risc (no poden reclamar de forma executiva contra el deutor) i per la dificultat de control (una vegada arribat el venciment no els és fàcil verificar l’ingrés realitzat pel pagador).

D’altra banda, es pot donar el cas que aquestes mateixes empreses no puguin accedir a una pòlissa de crèdit en compte corrent. Els bancs també són restrictius amb aquest instrument de finançament, ja que, atès que el compte corrent lligat a la pòlissa admet qualsevol classe de càrrec, pot haver-hi un ús “no adequat”.

Doncs bé, una alternativa de finançament que és de més grat per a les entitats financeres és la “pòlissa de crèdit per a la bestreta de factures”. El seu funcionament és com el d’una pòlissa de crèdit, però els càrrecs en la pòlissa queden restringits i controlats pel banc.

En què consisteix la pòlissa de crèdit per a la bestreta de factures?

Una pòlissa de crèdit consisteix en un compte corrent que posa a disposició una entitat bancària i que permet disposar d’una quantitat de diners a discreció del titular.

Així mateix, en una pòlissa de crèdit es poden realitzar tant disposicions com imposicions de fons. Usualment en la pòlissa de crèdit se sol indicar un venciment, si bé pot ser objecte de renovació tàcita o expressa previ acord entre les parts.

Per això, la pòlissa de crèdit constitueix una de les fórmules de finançament empresarial més flexibles que existeixen en l’àmbit bancari per cobrir els desfasaments temporals de tresoreria. Per això és molt útil per a aquelles empreses que tenen períodes de cobrament superiors als de pagament en les seves operacions habituals.

Habitualment, la pòlissa de crèdit es formalitza davant fedatari públic, i s’estableix un límit de disposició màxima pactat en la pòlissa de crèdit. Com a complement a aquesta pòlissa de crèdit es pot subscriure un document de garanties a favor de l’entitat bancària en relació amb el crèdit màxim que suposa la pòlissa de crèdit.

En el cas concret de la pòlissa de crèdit per a bestreta de factures, s’utilitza aquest instrument per anticipar la percepció de l’import de les factures emeses, i es pot disposar d’aquest import mitjançant l’import de les factures que es lliuren per a la seva gestió de cobrament. Per tant, la garantia principal del reemborsament dels fons anticipats es basa en el futur cobrament de les factures emeses.

Per exemple:

Un banc li obra una pòlissa de crèdit fins a un límit determinat. Les disposicions sobre aquest límit l’autoritzen només quan l’empresa presenta factures encara no vençudes a càrrec dels seus clients (per exemple, s’autoritza una disposició del 80% o del 90% de l’import d’aquestes factures). Quan arriba el venciment i es rep el cobrament per transferència (cobrament que és monitorat pel banc i que s’ha de rebre en el mateix compte), el límit torna a quedar disponible.

En relació amb els principals costos que poden sorgir en la contractació d’una pòlissa de crèdit són els següents:

• Tipus d’interès: és el preu fixat en relació amb el capital disposat durant la vigència de la pòlissa. Es calcula sobre les quantitats disposades i pot ser de caràcter fix o indexat a un tipus de referència (usualment EURIBOR).
• Comissió d’obertura: sol consistir en un percentatge del límit de crèdit (com a màxim sol ser el 2%).
• Comissió de renovació anual: se sol produir en cada renovació periòdica de la pòlissa de crèdit i com a màxim sol coincidir amb la comissió d’obertura.
• Comissió de disponibilitat: es fixa en un percentatge del saldo no utilitzat durant la vigència de la pòlissa de crèdit.
• Comissió per saldo excedit: en el supòsit d’excedir temporalment el límit de crèdit concedit, s’haurà de fer front al pagament d’un interès superior al tipus fixat sobre la resta.
• Comissió de cancel·lació anticipada: no és massa usual i es reportaria en el supòsit de la cancel·lació anticipada de la pòlissa de crèdit respecte del terme previst per a això.
• Comissió d’estudi: també és poc freqüent i es pot exigir per l’entitat bancària pel fet de l’anàlisi econòmico-financera que s’ha d’efectuar amb caràcter previ a la concessió del crèdit.

Addicionalment als costos enunciats, es produiran despeses per la formalització jurídica de l’operació; en tal cas es produiran costos per l’atorgament notarial de l’operació i, si escau, de les garanties annexes que es puguin atorgar per a la formalització de la pòlissa de crèdit.