Resum de les mesures aprovades al Consell de Ministres de 27 de març

A l'espera d'un anàlisi amb més profunditat de les mesures aprovades al Consell de Ministres d'ahir, us enllacem els principals acords i us resumim les mesures que afecten a l'empresa:

Pròrroga de l'estat d'alarma
 

El Consell de Ministres ha aprovat un Reial Decret pel qual es prorroga l'Estat de Alarma així com la vigència de les mesures que s'hi contenen, fins a les 00:00
hores del dia 12 d'abril de 2020.

Mesures complementàries en l'àmbit laboral per pal·liar els efectes derivats del COVID-19

S'ha publicat el Reial decret llei 9/2020, de 27 de març, pel qual s'adopten mesures complementàries, en l'àmbit laboral, per pal·liar els efectes derivats del COVID-19.

Les seves disposicions han entrat en vigor el 28 de març, i estaran vigents mentre duri l'estat d'alarma (incloses les seves eventuals pròrrogues).

Us resumim els cinc punts d'impacte per a les empreses:

1. Mesures extraordinàries de protecció de l'ocupació - "prohibició d'acomiadament COVID-19"

La força major i les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció en què s'emparen les mesures de suspensió de contractes i reducció de jornada previstes en els articles 22 i 23 de Reial decret llei 8/2020, de 17 de març, és a dir les dels ERTOS per Coronavirus, no es podran entendre com a justificatives de l'extinció del contracte de treball ni de l'acomiadament.

2. Interrupció del còmput de la durada màxima dels contractes temporals

Si l'ERTO Covid-19 (ja sigui força major, ja sigui causes productives) afecta a contractes temporals (inclosos els formatius, de relleu i d'interinitat) la inclusió en el ERTO suposa que es suspèn tant la durada del contracte com els períodes de referència respecte dels treballadors afectats amb contractes temporals.

3. Limitació de la durada dels ERTOs per força major Covid-19

Només podran estar vigents mentre estigui vigent l'estat d'alarma (incloses les seves pròrrogues), tant si la resolució ha estat expressa com si ha estat tàcita pel joc del silenci positiu (els ERTO per força major no resolts en termini s'entenen resolts favorablement).

4. Tramitació "d'urgència" de la prestació de l'atur per a treballadors afectats per ERTOs de força major o per causes productives derivades del COVID-19

S'inicia mitjançant sol·licitud col·lectiva presentada per l'empresa en nom dels treballadors.

Termini per presentar la sol·licitud és de cinc dies hàbils a comptar de:
 

l'entrada en vigor del RD-llei en cas de ERTOs presentats / negociats amb anterioritat a aquest.

la presentació de l'autorització de l'ERTO per força major o de la comunicació a l'autoritat laboral de la implementació de mesura fruit d'un ERTO per causes productives per expedients posteriors.   

El Servei Català d'Ocupació facilitarà el model. La normativa indica quin tipus d'informació mínima s'haurà de consignar per part de les empreses per a cada un dels centres afectats.

A més l'empresa per fer aquest tràmit ha de tenir el permís dels seus treballadors, i de fet ha de presentar una declaració responsable que ha obtingut l'autorització dels treballadors per presentar-lo.

L'empresa ha de comunicar qualsevol variació de les dades inicialment consignades (especialment la finalització de la mesura i per tant la desafectació d'un treballador).

La no comunicació en temps i forma és una infracció greu tipificada en l'art. 22.13 de la LISOS.

La data d'efectes de la situació d'atur en el cas de ERTO de força major és la del fet causant i en el de causes productives la data en què l'empresa comunica a l'autoritat laboral les mesures adoptades. La causa i la data han de figurar en el certificat d'empresa.

5. Lluita contra el frau

La consignació per part de l'empresa de dades incertes en els seus expedients / comunicacions, suposarà la comissió de la corresponent infracció administrativa.

Si se sol·liciten mesures en l'àmbit de l'ocupació que no siguin necessàries o no tinguin connexió suficient amb la causa al·legada i donin lloc a la percepció de prestacions d'atur indegudes, les empreses incorren en la corresponent infracció administrativa (infracció molt greu article 23 de la LISOS) i fins i tot podria arribar a generar responsabilitat penal.

L'empresa haurà de reintegrar a l'entitat gestora les prestacions que s'hagin meritat indegudament com a conseqüència de la seva actuació, deduint dels salaris deixats de percebre que s'haguessin meritat per al treballador amb el límit de la suma d'aquests salaris.Atès que aquesta devolució és una sanció accessòria de la multa (sanció principal) la normativa recorda que l'obligació de reintegrament tindrà el mateix termini de prescripció que la infracció administrativa a la qual va connectada.

Es preveu un pla de lluita contra el frau en ERTOS COVID-19. De manera que tant el Servei Català d'Ocupació, com la Inspecció de Treball, l'Agència Tributària i els cossos de seguretat de l'Estat, inclouran entre els seus plans d'actuació la comprovació de l'existència de les causes al·legades en les sol·licituds i comunicacions d'aquests ERTOs.