El Pacte Successori i els seus efectes Fiscals

El Pacte Successori es troba regulat en els articles 431-1 a 431-17 del Codi Civil de Catalunya; podríem definir-lo com un acord de voluntats (entre dues o més persones) que produeix efectes vinculants, i fins i tot es pot tenir com a beneficiari un tercer. A diferència del testament, en el Pacte Successori es poden atribuir els béns en vida del causant i només es pot modificar amb el ple acord de tots els contractants.  

Amb caràcter general direm que el Pacte Successori és irrevocable (amb excepcions), a diferència del testament. I que aquest contracte fet en vida no es pot modificar, sinó és amb l'acord de tots els contractants.
Com a mínim han de ser dues persones i obligatòriament han de tenir una determinada relació de parentiu (art.431.2 CCCat):

• Cònjuge o futur cònjuge
• Convivent en unió de parella estable
• Parents en línia recta sense limitació de grau (pare - fills) o línia col·lateral, fins a quart grau, tant de consanguinitat com afinitat (germans - cosins - oncles - nebots)
• Parents de consanguinitat en línia directa (sogre) o en línia col·lateral, dins el segon grau, de l'altre cònjuge o convivent (cunyat) 

No obstant això, el destinatari o beneficiari del Pacte Successori pot ser o no ser un familiar. Podria, fins i tot, ser una fundació o societat.
 
A diferència del testament, que és un acte unilateral, personalíssim i revocable, els Pactes Successoris són un contracte entre dues o més persones que regula una successió, de manera que només es podrà modificar i resoldre mitjançant acord dels atorgants; sent irrevocable unilateralment; llevat:
 
Revocació unilateral (431-14 CCCat) per:

• Causes pactades expressament
• Incompliment càrregues imposades a l'afavorit
• Impossibilitat de compliment de la finalitat que va ser determinant del pacte o d'alguna de les seves disposicions
• Esdeveniment d'un canvi substancial, sobrevingut i imprevisible, de les circumstàncies que van constituir el fonament.

Revocació per indignitat successòria (431-13 CCCat).

En un Pacte Successori es pot ordenar la successió amb la mateixa extensió que en un testament (431-5 CCCat):

• Es poden fer heretaments (o pactes d'institució d'hereu),
• Atribucions particulars (assimilables als llegats del testament),
• Es poden imposar càrregues (com la cura i atenció d'algun dels atorgants o de tercers),
• Designar marmessors, administradors i partidors comptadors,
• Renunciar a determinats drets successoris (amb algunes limitacions).

Ara bé, a diferència del testament, el Pacte Successori és un negoci formal, ad solemnitatem; per la qual cosa requereix necessàriament que el seu atorgament sigui en escriptura pública, en cas contrari seria nul (art. 431-9.1 CCCat) i invàlid (art. 431-7.1 CCCat). Aquests pactes successoris s'han de fer constar en el Registre General d'Actes d'Última Voluntat. A aquests efectes, el notari que autoritzi l'escriptura ha de practicar la notificació corresponent (Art. 431-8.1 CCCat).
 
Així mateix, en vida del causant podrem:

Inscriure en el Registre de la Propietat els heretaments i atribucions particulars ordenats en Pacte Successori. (Art. 431-8.2 CCCat).

Anotar en els assentaments corresponents del llibre registre d'accions nominatives o del llibre registre de socis les accions nominatives o participacions socials objecte del Pacte Successori (art. 431-8.3 CCCat).

Inscriure en el Registre Mercantil  el manteniment i continuïtat de l'empresa familiar atorgada en Pacte Successori. (431-8.4 CCCat)

Finalment i no menys important, assenyalar que la crisi matrimonial dels atorgants no afecta el Pacte Successori llevat de pacte en contra, o llevat que s'hagi fet una atribució a favor del cònjuge o convivent (o dels seus parents) que no s'hagués fet si no és per raó de matrimoni o convivència (431-17 CCCat).
 
Concepció del Pacte Successori a efectes Fiscals
 
A efectes fiscals els Pactes successoris en què es transmeten béns en vida de l’atorgant, són concebuts com una transmissió mortis causa que s’efectua en vida del causant, per tant, en termes generals només estarà subjecte a l'impost per causa de defunció (Impost de Successions).
 
Pel cas d’un Pacte Successori d’heretament simple, en el que s’institueix hereu pel moment de la defunció, la transmissió s’haurà de produir en el moment de la defunció i l’impost meritarà a llavors. Si es realitzés una entre de béns en vida, tindrà la consideració de “donació” i en aquest cas sí que tributarà com a donació i conseqüentment com a guany patrimonial. 
 
Pel cas d’un Pacte successori d’heretament cumulatiu, s’institueix hereu i s’atribueix de present des de la firma els béns. En aquest cas s’aplica la tributació com a Impost de Successions i merita des de la celebració del Pacte Successori. Així també s’aplica la normativa de l'art. 33.3 de la Llei 35/2006 pel qual queda exempt el transmitent de declarar cap guany patrimonial.
 
Finalment, per contra, en cas de pactes d’atribució particular si l’entrega es fa de present, sí que es considerarà donació i tributarà per Impost de Donacions, així com a guany patrimonial a efectes d’IRPF.