Com comptabilitzar les bestretes fàcilment

Les bestretes són pagaments anticipats sobre una futura prestació que es durà a terme. Existeixen dues grans categories de bestretes que es relacionen amb l’àmbit laboral (bestretes en la nòmina) i amb l’àmbit comercial (bestretes a clients i bestretes a proveïdors).

En aquest article, introduirem la conceptualització dels pagaments anticipats a més d’explicar quina és la manera de comptabilitzar-los segons la tipologia anteriorment descrita. 

Què són les bestretes?

Les bestretes són unes quantitats de diners que es paguen per avançat abans que es produeixi la prestació que dona lloc a aquest pagament. Dit d’una altra forma, és un pagament anticipat que es produeix abans de l’entrega d'una obligació pel qual es procedeix al pagament.

Categoria de bestretes

El terme bestreta té minucioses diferències segons si ens referim a les bestretes en l’àmbit comercial o en l’entorn laboral.

• La bestreta comercial: Quantitat de diners que un client paga al seu proveïdor de forma anticipada respecte a la data pactada per tal de pagar, en un futur, una factura. Aquesta metodologia s'empra per realitzar una avançada a l’hora de cobrar per un treball, una compra, un producte o una mercaderia, o bé per rebre la prestació d’un servei. En aquesta categoria és necessària l'elaboració de factures. Tanmateix, en casos puntuals és recomanable acudir a una pòlissa de crèdit per a les bestretes de factures. 
• La bestreta laboral: Quantitat de diners que un treballador cobra de forma anticipada, i que prové de l’import de la seva nòmina mensual.

Tipus de bestretes

Existeixen diferents tipus de bestretes. A continuació en definirem tres: la bestreta de nòmina, la bestreta a clients i la bestreta a proveïdors.

La bestreta a la nòmina

De vegades, als treballadors els sorgeixen imprevistos, per això necessiten que l’empresa els avanci una part o la totalitat del sou de la nòmina. 

La bestreta a la nòmina sempre es resta del salari net o líquid que ha de percebre el treballador. Concretament, es descompta la part proporcional dels dies corresponents tant d’assegurances socials a càrrec del treballador com de les retencions a compte de l’IRPF.

La bestreta a clients

Parlem de bestreta a clients quan una determinada empresa efectua una venda a un client, el qual li paga una part o la totalitat de l’import de forma anticipada, abans de l’entrega d’un producte o la prestació d’un servei.

L’entrega sol ser monetària, la qual, al seu torn, pot ser una quantitat de diners fixa o un percentatge sobre l’import acordat. Aquesta quantitat es descomptarà de la factura total un cop el client aboni el pagament definitiu.

La bestreta a proveïdors

Aquesta bestreta la realitzen les empreses quan necessiten disposar de diferents subministraments per prosseguir amb la seva activitat. Així doncs, s’avancen diners de la factura d’una comanda que se sol·licita a un proveïdor.

Amb altres paraules, una determinada empresa efectua una venda a un proveïdor, al qual li paga una part o la totalitat de l’import de manera anticipada. Cal tenir en compte que aquest import es deduirà de la factura total.

Com es comptabilitza una bestreta?

En la comptabilitat s’ha de registrar la bestreta com un passiu, és a dir, un deute que el proveïdor té amb el seu client. Cada tipus de bestreta es comptabilitza de forma diferent. A continuació ho explicarem:

Comptabilització de la bestreta a la nòmina

Cada mes, l’empresa ha de registrar l’assentament de nòmina que correspon a cadascun dels treballadors. 

Quan un treballador sol·licita una bestreta a la nòmina, sorgeix un dret de cobrament per a les empreses, que es registra en el compte 460 (bestretes de remuneracions). Aquestes bestretes es descompten del salari que es paga.

Els comptes que s’utilitzen per a l’assentament de nòmines són els següents: 

• 640: Sous i salaris (Deure). Inclou l’import brut de les nòmines, els complements per incapacitat laboral (en cas que n’hi hagi), les prestacions per incapacitat i les indemnitzacions.
• 642: Seguretat Social (Deure). Inclou la quantitat de quota de Seguretat Social que paga l’empresa.
• 476: Organismes de la Seguretat Social, creditor (Haver). Inclou la totalitat del pagament de la quota de la Seguretat Social que paga l’empresa.
• 4751: Hisenda, creditora per retencions (Haver). Inclou l’import total de les retencions en concepte de l’IRPF que s’aplica a la nòmina de cada treballador.
• 465: Remuneracions pendents de pagament (Haver). Inclou l’import total líquid que s’ha de pagar a cada treballador.
• 469: Bestreta de nòmina. Aquest compte s’usa per registrar els imports que s’han restat als treballadors.
• 755: Ingressos per servei al personal. Inclou l’import de les assegurances socials bonificades.

Comptabilització de la bestreta a clients

Segons el Pla General de Comptabilitat, per a comptabilitzar una bestreta a clients s’ha d’emplenar el compte 438. La bestreta s’abona amb efectiu amb càrrec a un compte de tresoreria. El càrrec s’efectua quan es produeix una venda o es presta un servei.

D’altra banda, la bestreta s’abonarà amb càrrec al compte que correspongui al subgrup 57. A més, els clients hauran de pagar les remeses de mercaderies i altres béns; generalment, s’ha d’abonar a comptes del subgrup 70.

Comptabilització de la bestreta a proveïdors

D’acord amb el Pla General de Comptabilitat, el compte que es fa servir per consignar les bestretes a proveïdors també és el 438. S’ha de comptabilitzar la part del deure i la part de l’haver. 

Pel que fa al deure, s’ha de sumar la bestreta del proveïdor (compte 407) amb l’IVA suportat (compte 472). En aquesta partida s’ha d’indicar la part relativa a la base imposable i l’IVA. 

Sobre l’assentament comptable en l’Haver, s’hi ha d’indicar la forma de pagament i de quin compte provenen els diners per a la bestreta. Si es realitza una transferència a través d’un compte bancari, s’ha de comptabilitzar en el compte 572.

La forma d’anotar els moviments és la següent:

• Al subgrup 57 s’abonen els pagaments en efectiu amb càrrec al compte que correspongui.
• Al subgrup 70 es carreguen les remeses de mercaderies i altres béns a clients.

Un cop que s’hagi rebut la comanda que es va facturar, l’import es traslladarà del compte 407 al 600. El compte 600 al·ludeix a l’aprovisionament que formarà part de l’inventari de l’empresa. Els comptes 407 i 600 serveixen per registrar l’aprovisionament d’actius materials.